NOMÉS UN AVÍS

Passar de l’eufòria més absoluta al pessimisme més ensopit és molt del culé.
Per alguns, el "cangueli" ha tornat i la lliga perilla (diuen que la venda de dodotis s’ha disparat a Barcelona)..... per uns altres, la primera derrota al Camp Nou ha estat només un accident que algun dia havia d’arribar.
El barcelonisme s’havia d’anar preparant per quan arribèssin les derrotes i els dubtes, perquè tard o d’hora, havien d’arribar.
Ara, és el moment de confiar més que mai en aquesta plantilla i en aquest entrenador. Fins ara, a Guardiola els fets li estan donant la raó.
Per tant, si diu que l’ensopegada de dissabte va ser un accident i que l’equip s’aixecarà de seguida ens l’hem de creure. Ell, però, també hi ha d’ajudar no fent les substitucions estranyes que va introduir durant el derby.
Primera conclusió, doncs. No s’ha de perdre la confiança en el treball que s’està fent ni deixar que s’instal·li el pànic en el barcelonisme.
Segon tema: si quan a Madrid s’han queixat dels àrbitres hem dit que era una excusa de mal pagador i un argument d’equip petit, ara no podem caure en la hipocresia de carregar les tintes contra el col·legiat Delgado Ferreiro. Que no va estar bé, especialment en l’ expulsió de Keita, està clar però això no pot amagar les errades que va cometre el propi Barça.
Tercer tema: li passa alguna cosa a aquest equip?
Home és cert que, només ha sumat un punt dels últims 6 en joc i en només dues jornades s’ha deixat retallar 5 punts l’avantatge del Madrid que, ara, queda a 7. A aquest Barça no li passa res estrany que no li passi a cap altra equip del món. Doncs que ni es pot guanyar tot, ni es pot jugar bé sempre. Per tant, s’ha de reaccionar i rectificar les últimes errades però no hi ha motiu per encendre el llum d’alarma.
Això si, l'inesperada derrota del Barça al derby davant l’Espanyol demostra una cosa clara: que el Barça porta una trajectòria impressionant però que encara no ha guanyat res.
Tot i aixó, segueix estan en una extraordinària situació per optar als tres títols.
Per tant, per molt que diguin a Madrid, ja els hi agradaria estar en la mateixa situació en la que es troba el Barça. Que segueixin resant !!!!

ADEU (punts) REAL MADRID

Dos mesos i dos dies després d’haver perdut en el Camp Nou, el Real Madrid, guanyant tots els seus partits, ha aconseguit, por fi, reduir el desavantatge respecte al Barça i situar-se a deu punts del liderat quan només queden 15 partits. És a dir, que ha necessitat ni més ni menys que sumar 24 punts consecutius per retallar-ne dos, un promig que de mantenir-se d’aquí al final de Lliga, seria absolutament insuficient per amenaçar el títol de campió al Barça.

Queden 15 partits de Lliga, 45 ponts en joc, i tres mesos i mig de competició, així que es fa difícil imaginar tant que el Real Madrid pugui mantenir el ritme que li exigeix l’actual situació, com que el Barcelona estigui disposat a donar-li alguna facilitat extra en forma de patacada inesperada.


En aquests dos meses de lliga i copa del rei, el Barcelona ha hagut d’afrontar pràcticament el doble de partits que el Real Madrid i ha hagut de dosificar a la seva plantilla en previsió d’arribar al tram decisiu en les millors condicions i s’ha desgastat amb enfrontaments de copa davant d’ equips como el Atlético de Madrid, el Espanyol o el Mallorca.

S’ha de reconèixer que pels culés sap a poc tenir al Madrid a deu punts desprès d’haver estat deu jornades consecutives guanyant, però es difícil lluitar contra los resultats del rival.

La pròxima setmana es reprèn la Champions i, amb ella, s’estableix un altre cop la igualtat de condicions pels uns i els altres en la lliga espanyola.

Potser sigui a partir de llavors, quan acabi d’aclarir-se si el Reial Madrid constitueix una amenaça real per aquest Barcelona o si es queda tot en una altra campanya de remuntada miraculosa que tant agraden per la capital de l’estat.